diumenge, 21 d’abril del 2013

Cervesa artesana a la Fira del Comerç al Carrer de Sants

Sandra Vicente Barreira
Barcelona

Pintxos i cervesa a la Fira del Comerç del
Carrer de Sants (Sandra Vicente)
El comerç del barri de Sants va sortir ahir dissabte al carrer per celebrar la Fira del Comerç; parades de botigues associades, mostres d'artesania catalana i diverses activitats com passejades en ase, exhibicions de la unitat canina de la Guàrdia Urbana, batucades o teatre de titelles van adornar ahir la Carretera de Sants.

Entre les mostres de comerç del barri cal destacar la presència d'una barra dedicada a la cervesa artesana com a representació de la Taverna el Racó de Sants. Amb motiu de la celebració del seu 25è aniversari van organitzar una col·laboració amb els organitzadors del Barcelona Beer Festival per aixecar una paradeta a l'alçada de les cotxeres de Sants.

A la barra es podien degustar, entre d'altres, les edicions especials del BBF: Hops&Hopes i la BBF-Llúpol, de Naparbier. Així mateix, es va comptar amb la presència de la Hof Ten Dormaal, Saint-Helene, El Oso y el Cuervo, Sagra, Freigest, Braustelle..

Tot plegat, acompanyat d'una bona sel·lecció de pintxos i música en directe per acabar de donar ambient al tast de la cervesa artesana a la Fira del Comerç del Carrer de Sants.

dilluns, 1 d’abril del 2013

La cervesa Sarita guanya el primer concurs de cerveses d'EJDL

Un mes i mig després del tancament del termini d'inscripció al 1r concurs de homebrewers d'El Jardín del Lúpulo el jurat ha decidit que Sarita, la IPA de 7,6% ABV elaborada per Clint Goodrich i finalista en la categoria d'estils britànics, ha estat la guanyadora absoluta.

En segona posició, i finalista en la categoria de cerveses d'origen belga, la Dubbel Wow, una Dubbel de 5,5%ABV feta per Mario Comín Clavijo. I en tercer lloc, i finalista en la categoria d'origen alemany, la
Mistkäferchen, una Weissbier de 5,5% ABV de Francisco Hidalgo. 

Pel que fa a les 2nes i 3res posicions dels diferents estils trobem que en els estils britànics el segon lloc ha estat per la Tragachicos de Gerardo García Ortín i la Mil Vuit-cents Noranta-nou (1899) d'Albert Pantaleón Boada.

Als estils d'origen belga el segon lloc ha estat per l'Antela Blanca 4 de Glenn Schippers i el tercer per la Trayuka Chimpance Abbey de Jon Sánchez-Guardamino.

En els estils alemanys el segon lloc ha estat per Evagenia de Francisco Torres Castillo i el tercer per 5 Dunkelweizen de Rafael Ledesma Viñas.

Igualment s'han entregat dos premis especials i que en un inici no estaven programats pel jurat: premi a la millor etiqueta per Conde Birrácula d'Almudena Martín Sánchez i premi a la millor cobertura per Benedictine Ale de Mikel Muñoz Andrés, pel seguiment realitzat al seu bloc del procés d'elaboració de la cervesa. L'organització ha destacat l'alt nivell de les vora 55 cerveses presentades, tres de les quals eren catalanes.

Via El Jardín del Lúpulo.

diumenge, 24 de març del 2013

Èxit irregular de la cervesa artesana a la segona Fira de Font Degusta


Gabriel Ubieto
Montornès del Vallès

2a edició de FONT DEGUSTA // Aïda Sanchez

La segona edició de la fira de Font Degusta de Montornès del Vallès (Vallès Oriental) tanca amb un acollida irregular de la cervesa artesana. Festival de degustació on la participació del públic s'ha vist condicionada per les vacances de Setmana Santa. El migdia va ser el punt àlgid en quan a consum de cervesa artesana, on es van poder tastar fins a vuit marques diferents: As Cervesa, Reptilian, Glops, la Vella Caravana, Hort del Barret, Cervesa sobre tot, La Pirata i Moon.

"Un bon dinar s'ha volgut acompanyar amb una bona cervesa", així associen l'èxit del migdia des de Hort del Barret. De cara a la tarda, el consum de cervesa s'ha solapat amb el de gintònics i demés combinats a càrrec dels comerciants locals. L'etiqueta de cervesa "local" ha beneficiat força a artesans com AS Cerveses, que presentaven la seva nova IPA, AS de Piques.  

"Migdia bé, marxem ara a la tarda. Ja se'ns ha acabat la feina aquí" comenten des de Reptilian. "Ja va anar així l'any passat, el que ve ens pensarem si tornem" reflexionen els de la cervesa del Vendrell després de desplaçar-se 90 kilòmetres per la fita. "Font Degusta és una fira de degustació, no hem volgut donar exclusivitat a res" declara des de l'organització Daniel Fabregant. A càrrec de l'associació de comerciants locals, amb l'objectiu de "dinamitzar el poble i les seves gents", de cara l'any que ve es proposen millorar per fer més compatible o evitar una competència directa entre begudes.

Les opinions del públic seguien la línea de veure la cervesa artesana com "massa cara", acostumats al perfil de les industrials. El criteri per seleccionar les cerveses participants, davant les diferents sol·licituds, ha volgut respectar "els cervesers de l'any passat, més la gent de Montornès, com As Cervesa o Hort del Barret, que ha tingut molta relació amb el poble" al·lega Fabregant.

dimarts, 12 de març del 2013

Molt més que cervesa al Barcelona Beer Festival

Gabriel Ubieto i Sandra Vicente
Barcelona

Tres dies, 300 cerveses, més de 25.000 visitants, 1912 m2... Tot això són només dades, però el Barcelona Beer Festival va ser molt més que un cap de setmana de birra.

Milers de persones s'han reunit a Barcelona al voltant d'un únic punt: la cervesa artesana. Aquest, que és un món molt petit, té una energia i embranzida pròpia dels projectes joves. Durant el festival es van intercanviar idees, punts de vista i valoracions sobre com fer millorar aquest sector però això sí, sense deixar mai enrere la frescor i el bon ambient que es destil·la d'una conversa al voltant d'una gerra o una copa.




Imatges: Aïda Sanchez, Gabriel Ubieto i Sandra Vicente
Música: I'm a Rover (Ebri Knight)

dilluns, 11 de març del 2013

Tercer dia del Barcelona Beer Festival: punt i final a una edició plena d'èxits

Aïda Sanchez
Barcelona

Després de litres i litres de cervesa, la segona edició del Barcelona Beer Festival ha tancat les seves portes. Un ambient relaxat i lliure de les aglomeracions i llargues cues de dissabte va acompanyar als assistents que van acostar-se a la cúpula de Las Arenas a tastar les últimes birres del cap de setmana. Més de les 25.000 persones inicialment previstes han visitat el festival, una xifra que possiblement s'ha vist incrementada per l'aparició al Telenotícies Migdia de dissabte a TV3.

L'últim dia del festival va acollir la presentació del llibre "Noves sensacions gastronòmiques" del restaurant el Racó d'En Cesc, un dels pioners en el maridatge de cerveses a Catalunya. I un altre projecte que està trepitjant amb força al món de la cervesa artesana, la Magic Rock Brewing, vinguda des del Regne Unit i escollida com la segona millor cerveseria novella l'any 2011.

Les diferents presentacions van anar acompanyades d'una informal taula rodona que va reunir aficionats, productors, distribuidors i blocaires per parlar del panorama cerveser acompanyats d'unes bones cerveses. Un bon sabor de boca per tancar una segona edició plena d'èxits.


Imatges de Sandra Vicente, Gabriel Ubieto i Aïda Sanchez
Música: Ebri Knight - Johnny Fiddle

El racó d’en Cesc obre lloc pel salt al maridatge amb la cervesa

Gabriel Ubieto
Barcelona
El Xef Toni Romero al BBF // Sandra Vicente
Que el maridatge és encara un terreny molt erme en termes de cervesa artesana és una realitat contrastada. Un dels pioners d’aquest reduït mercat, el restaurant el Racó d’en Cesc, ha presentat el seu llibre “Noves sensacions gastronòmiques” sobre la fusió de cervesa i menjar.  A càrrec del sommelier de no pas vi, sinó cervesa del Racó d’en Cesc, Edgar Rodríguez i el Xef Toni Romero.

Rodríguez veu com una de les claus del futur de la artesania passa per “potenciar el consum de cervesa a nivell de restauració”, seguint una filosofia de “producte proper”. La consolidació de la marca artesana serà també decisiva, per assegurar la complementació amb el menjar.

Llibre que conté un desglossament de 19 maridatges per 19 cerveses catalanes, on la nota del tast precedeix al plat. Tot un procés on les combinacions es basen en el “respecte”, que es reflexa en que la beguda no passi per sobre de l’àpat, ni viceversa. Dos anys de treball a base d’assaig-error.

Les instruccions a seguir sobre el maridatge i com fer un tast són els mitjans a través dels qual el racó d’en Cesc divulga la seva filosofia en vers cervesa i restauració. Sense obviar el rigor, “Noves sensacions gastronòmiques” aborda la relació d’aquesta beguda artesanal amb la salut amb l’assessorament i la participació d’un metge del  Centre Tecnològic de Salut i Nutrició de Catalunya. 

L’objectiu amb el que està elaborat el llibre és el de transmetre una idea-força per incentivar i guiar l’experiment del lector en vers les simbiosi que vulgui realitzar entre cervesa i menjar.
El Xef Toni Romero ha donat una pinzellada de les receptes del racó d’en Cesc amb un triple tast pels assistents. La primera cervesa presentada ha estat la cervesa commemorativa del 25 aniversari del restaurant, de caràcter suau, amb poc cos i consistència que es complementa amb un mix de tonyina i poma. Sensació fresca, adequada als aperitius, fins i tot pels menys introduïts en el món de la cervesa artesana.

La segona cervesa ha estat la Clot de Birra 08 acompanyada d’un steak tartar amb meló i galeta. Es contraresta el picant del segon amb l’amargor del primer.  Per últim, l’Atheus de les Clandestines fosa amb un tast de mel i mató amb gelat de toffee i galeta. Un sabor cremós, fresc i melós des del principi fins el final. 

Exemples que només donen un petit tast que busca deixar amb ganes de més i inocular aquesta idea-força per després experimentar sobre les varietats presentades per “Noves sensacions gastronòmiques”. Que això triomfi i es faci negoci amb el maridatge serà determinant pel futur del món de la cervesa artesana a Catalunya.



diumenge, 10 de març del 2013

La Magic Rock, un diamant en brut


Sandra Vicente Barreira
Barcelona

Presentació oficial de la Magic Rock, al BBF// Gabriel Ubieto

"La propera sensació". Amb aquesta frase de tocs premonitoris qualifiquen des del BBF la Magic Rock Brewing, que avui ha fet la seva primera presentació oficial al país de la mà de Richard Burhouse. I no és per a menys; aquests anglesos que van donar les seves primeres passes cerveseres al 2011 van ser qualificats, només 6 mesos després del seu naixement, com la segona millor cerveseria novell per ratebeer.com. I és que Magic Rock és un dels noms que està sonant amb més força per les seva manera d'entendre la cervesa.

Tenint sempre presents les compatriotes Brewdog o Thornbridge, asseguren que la seva referència principal és la cervesa americana, caracteritzada per la forta presència de llúpol. Però no és tant el llúpol com el seu aroma. Segons Burhouse "les cerveses angleses i les americanes oloren igual perquè fem servir el mateix producte. La diferència és la intensitat". Arribar a aquest punt els va portar a experimentar amb llúpols d'arreu del món, a jugar amb els gustos i les graduacions. Tot plegat amb només una norma: "la cervesa ha de ser fresca. Amb més de vuit setmanes a l'esquena canvia, continua sent bona però ja és diferent".

Presentació oficial de la Magic Rock, al BBF// Gabriel Ubieto
La mateixa voluntat de perfecció que mostren amb el tractament del llúpol es pot llegir en qualsevol racó de la seva micro; "el disseny ens va suposar un problema, tots els que ens proposaven eren bons, però volíem estar segurs que ens representés. Havia de ser fort i modern, així com ho és la nostra cervesa". Aquesta modernitat i joventut es tradueix en un gran protagonisme de les xarxes socials enfocades cap a la cerca del feedback. "És més barat, ens estalviem la publicitat i contactem amb el públic, perquè la cervesa no ho és tot".

Però tampoc no pot faltar; per això van acompanyar la presentació amb una cata de la seva cervesa Cannonball, una IPA de 7.4º i 75 IBU. Però només amb aquestes dades ens emportaríem una impressió equivocada de la cervesa; el seu tast revela una beguda amable que amaga molt bé l'alcohol i l'amargor darrera d'una olor intensa. "Però no és per aquestes característiques que n'estem orgullosos, és per la drinking hability que desperta en el catador".

Aquests joves anglesos suposen una bafarada d'aire fresc per reinterpretar la cervesa, el món i la cultura que l'envolten. El nom Magic Rock prové de la Rockshop Wholesale, la joieria del pare de Burhouse (geòleg de professió) que ocupava el mateix espai en que avui s'aixeca la micro. "El nom també havia de retratar com som" explica Burhouse. Doncs sens dubte la persistència d'aquests cervesers es podria comparar amb la duresa dels diamants; tot i ser novells, ja es pot entreveure en la Magic Rock una brillantor que justifica que des del BBF els qualifiquéssin com la "propera sensació", com un diamant en brut. 

Segon dia del BBF: Més i millor


Gabriel Ubieto
Barcelona

Els crits cada vegada que s'acabava un barril de cervesa i se'n punxava un altre han sonat més i amb més força aquest segon dia de la segona edició del Barcelona Beer Festival. L'assistència ha superat clarament a una respectable inauguració, deixant gent fora del recinte i amb llargues cues per accedir-hi al llarg del dia.

Tot una jornada dedicada a múltiples activitats al matí i la tarda, amb ponències de gran nivell com la presentació de la Guia de Cerveses de Catalunya, la cervesa Brewdog, Turisme de Flandes o l'Impacte socioeconòmic de la cervesa artesana. Diferents prismes, des del fulgurant creixement de Brewdog, contraposat a l'aposta per la proximitat de Dougall's, fins la tradició centenària flamenca, passant per una distesa trobada de blocaries, que han aportat pluralitat i internacionalitat, enriquint el segon dia del BBF.

A un dia de la cloenda del festival cerveser, el bon ambient acompanyarà la jornada del diumenge i les diferents xerrades que tindran lloc. Més tats diaris, continuaran les presentacions de cerveses internacionals, com la Magic Rock, i els llibres, com el llibre de Noves Sensacions gastronòmiques, a càrrec del restaurant el racó d'en Cesc. Davant l'èxit fins el moment, un dia més per la cervesa artesana. 




Pensa global, beu local

Aïda Sanchez 
Barcelona
El Kike i l'Andrew en la presentació de la xerrada// Sandra Vicente
Els grans canvis comencen pels petits passos. Ni l'Andrew ni el Kike, de la cerveseria Dougall's de Cantàbria, van dir aquesta frase en cap moment de la conferència d'ahir sobre l'Impacte econòmic i social de la Cervesa Artesana. Però la podríen haver dit i hagués coincidit perfectament amb la filosofia empresarial que van presentar al Barcelona Beer Festival.

Dougall's, fins fa poc l'única microcerveseria de Cantàbria, ben aviat va adonar-se a quina banda de la lluita eren. És per això que enlloc d'intentar col·locar els seus productes en els grans centres comercials han apostat clarament per les petites botigues locals, la fruiteria del barri, la tenda d'ultramarins... Una acció que potser ha repercutit en les vendes, però tal i com diu l'Andrew "Si esperem que la gent ens doni suport, hem de donar suport a la petita empresa, s'ha de ser coherent".

Però no és aquesta l'única cosa que els fa especials. També produeixen una cervesa que únicament es ven a Cantàbria, gràcies a això incentiven que tots aquells que la vulguin tastar hagin de visitar la seva comunitat autònoma i comprar-la en els petits comerços locals. O beure-la en algun dels set bars on hi han instal·lat tiradors de cervesa artesana en els últims vuit anys. Una acció amb prou mèrit si sabem que no només hi serveixen de la seva cervesa, sinó també de la d'altres companys cevesers com Fort, Guineu o Naparbier. No tot és vendre. També s'ha d'educar al bevedor.

I gràcies a aquesta educació les microcerveseries esperen fer-se el seu petit espai en un món monopolitzat per tres cerveseries industrials. Mahou/San Miguel, Heineken i Damm són els tres gegants que reuneixen el 92% de la producció a Espanya. Una xifra que espanta si considerem que la cervesa artesana significa només el 0,05% de la producció total. 

Podria semblar que les grans cerveseres, que produeixen vora 30 milions d'hl anualment a Espanya, són grans creadores de feina, però res més lluny de la realitat. Mentre l'Informe Socioeconòmic de la Cervesa a Espanya, realizat pel govern espanyol, anuncia que hi ha 220.000 llocs de treball atribuits al sector cerveser, descobrim que en realitat l'enorme majoria són feines indirectes (relacionades amb l'hosteleria i l'agricultura) i només 6.800 treballadors es dedicaven a fer cervesa el 2011. Una xifra que s'ha vist reduïda respecte al 2006 on sumaven un total de 8.180 empleats.

Però més enllà de llençar la tovallola, el sector artesà fixa la seva mirada en el cas italià, on en tan sols cinc anys el nombre de litres de cervesa produïda s'ha reduit però ha augmentat el nombre de treballadors que es dediquen al sector, tal com demostra l'informe d'Ernst&Young, The Contribution Made By Beer To European Economy. Les 300 microcerveseries existents a Itàlia, un país amb una població poc més elevada que la de l'Estat Espanyol, contrasten amb les vora 70 d'Espanya i demostren que a la cerveseria artesana li queda encara molt món per còrrer.


El soroll punk d'una Brewdog en alça arriba al BBF

Gabriel Ubieto
Barcelona

Josie Ludford presentant la Brewdog al BBF'13 // Sandra Vicente

Qui pensi que la cervesa artesana només potser a petita escala es que no coneix els punks de l'escocesa Brewdog. Josie Ludford ha presentat dissabte, segon dia del Barcelona Beer Festival, una de les cerveses artesanes amb més d'èxit del panorama internacional i en plena embranzida.

Brewdog neix a 2007 de la mà de dos amics d'institut, Martin Dickie i James Watt, que compartien la passió per la cervesa i l'experiment en vers aquesta. Escocesos que viuen el boom cerveser dels Estats Units in situ i una vegada retornen a Escòcia intenten endur-se l'estil nord-americà amb ells. Va ser llavors, a 2007, quan donaren el salt de l'amateur al nivell veritablement professional.

Es troben amb una UK amb una cultura cervesera més focalitzada en la quantitat que en la qualitat, on moltes vegades la cervesa es vista com merament un refresc amb alcohol. Seguint la filosofia amb la que parteix el BBF, Brewdog va voler defugir aquest tòpic i construir el seu projecte en base a oferir un producte diferent de les típiques cerveses britàniques.

Una filosofia, que ells titllen de punk, que desafia la tradició i no segueix els convencionalismes estesos. D'aquí neix la IPA Punk. Una Indian Pale Ale que es postulà diferent tornant precisament als orígens d'aquesta beguda, quan es llupolitzava més per resistir el viatge de Gran Bretanya a colònies com India, Australia o Nova Zelanda.
Recuperant els trets característics de l'estil, amb forta presència de cítrics i sabors i aromes del tròpic. Beguda aconseguida a través de la tècnica del "DryHopping", amb importància d'ingredients frescos. Si la música punk, en els seus inicis, es caracteritzà per ser simple i descuidada, els diferents ingredients que la gent no associa amb aquesta beguda trenquen clarament el paral·lelisme.


Actualment Brewdog combina cinc varietats de producció fixa amb una gran gama de productes ocasionals o temporals.
A través del trencament amb una monotonia imposada per les lagers, Watt i Dickie van obrir un gran mercat. Van utilitzar la venta en supermercats, compartint prestatge amb les industrials, com a mostrador per donar a conèixer la cervesa artesana i de qualitat. Actualment exporten a 32 països més de 120.000 ampolles mensuals.

Cervesa en clar procés de creixement, on la fàbrica fundada a 2007 a Fraserburgh s'ha quedat petita per les ambicions de la marca, que acaba de realitzar una inversió important en una nova fàbrica a Ellon, deixant la primera com a centre d'investigació i experimentació. Una evolució tecnològica que ha permès un major control sobre la producció i el procés d'elaboració del producte, que ha revertit en una millora de la seva qualitat.
Brewdog és oficialment la companyia petita que creix més ràpidament a Escòcia des de fa 3 anys i el 2011 va ser anomenada Scottish Business of the year. Dades i reconeixements que retraten el creixement global, a diferents ritmes, que està vivint la cervesa artesana arreu del món.

Expansió visible en l'obertura de pubs arreu Gran Bretanya, amb tres a Escòcia i en actual creixement a Anglaterra. Edimburg, Glasgow, Manchester, Candem... en total són deu a UK. Leeds serà el pròxim recó de les illes on s'assentarà la filosofia punk. A nivell del "Continent", de moment l'únic lloc on Brewdog ha exportat el model de pub és amb una cerveseria a Estocolm, però la política de la marca és continuar estenent la seva música.  

Taula Rodona i Degustació amb Turisme de Flandes

Sandra Vicente
Barcelona

Avui dissabte s'ha celebrat la cata de dues cerveses provinents de Flandes, la Westoek i la Westvleteren, considerada la millor cervesa del món.



Imatges: Gabriel Ubieto i Sandra Vicente

Un llibre nascut entre cerveses


Sandra Vicente
Barcelona

Mikel Rius, fent la introducció a la presentació // Sandra Vicente

La primera vegada que va aflorar la idea de crear una Guia de Cerveses Catalanes va ser un divendres a la tarda, a una micro de Barcelona i es va escriure entre barrils i tiradors. Així doncs, què millor per a un llibre nascut i crescut rodejat de cerveses que ser presentat durant el Barcelona Beer Festival?. "Aquest és el marc ideal", comentava Joan Villar-i-Martí, gran apassionat de la cervesa i coautor del llibre, juntament amb Jordi Expósito.

El projecte va ser encetat amb la idea de ser un "llibre de màxims"; per aquest motiu es va decidir concretar i centrar-se en les produccions catalanes (i, com a excepció, les andorranes). D'aquesta manera, es pot fer més incidència en el concepte de "localitat; és el futur, tal i com és el present a Anglaterra o Alemanya" explica Villar-i-Martí. Això vol dir que hem d'aprendre a conèixer i apreciar les cerveses que es produeixen més aprop nostre, no per qüestions de "nacionalisme comarcal" com diu Villar-i-Martí sinó perquè, al no haver estat exportades, conserven una millor qualitat.

La idea d'aquest llibre no és gratuïta, sinó que té un objectiu: millorar la cultura cervesera del país. Tal com va exlicar Expósito, Espanya és el quart productor cerveser europeu i el desè mundial (el 90% d'aquesta producció se la reparteixen entre Mahou, San Miguel i Estrella), però el seu consum per càpita encara està per sota de la mitjana. Respecte això, un dels punts claus de la Guia és donar a conèixer el món artesà per tal que es desenvolupi i creixi i, segons Expósito, en això el 2012 ha estat un bon any.
Presentació de la Guia de Cerveses Catalanes// Sandra Vicente

Durant l'últim any les produccions s'han multiplicat i, el que és més important, s'han estabilitzat. "Fins ara compràvem cervesa de barretina, per fer país, però cada cop més ho fem per la seva qualitat". I això precissament és el que reflexa el llibre, amb les 84 productores (més una andorrana) i les respectives 290 cerveses (més quatre).

Tot plegat s'ha aconseguit des d'una perspectiva completament objectiva: "no volíem jutjar, volíem compilar", com puntualitzen els autors. I no és per manca de capacitat o coneixements. Expósito va iniciarse com a cerveser al 2005 i, des de llavors ha fundat la Gacetilla Cervecera i el blog Cerveza Artesana en Cataluña; a més, fa poc que va inaugurar la BeerStore, la quarta botiga dedicada a la fabricació artesana a Barcelona. Per altra banda, Villar-i-Martí, editor del bloc Birraire, fa anys que és apassionat de la cervesa, "però tot va canviar quan vaig anar a Bèlgica, allà se'm va mostrar com quelcom que no havia vist fins llavors". 

Aquests anys d'experiència a les esquenes han aconseguit crear una Guia de Cerveses de Catalunya que s'està establint com un dels documents de referència pel cerveser artesà (tant professional com Homebrewer). Tant és així que divendres, a la conferència Cervesa entre Lletres, Roger Plata la va anomenar com un dels llibres de referència. 

dissabte, 9 de març del 2013

Cervesa entre lletres, una ajuda pels homebrewers

Aïda Sanchez
Barcelona

Roger Plata de La Microcerveseria// Sandra Vicente

300 cerveses diferents pot sembla una oferta massa temptadora pels cervesers, però beure no és pas l'única activitat que pot fer-se al Barcelona Beer Festival. Entre got i got de cervesa van donar-se cita ahir una trentena de persones en una xerrada a càrrec de Roger Plata, de La microcerveseria de Sabadell. Un tema més que suggerent en va tenir la culpa: Cervesa entre lletres.

I darrere aquest títol s'hi amagava una conferència realment útil per aquells qui volen iniciar-se en el homebrewing, o fins i tot pels qui ja en saben però volen aprofundir-hi. Roger Plata, qui també fabrica la cervesa Or i Plata, va mostrar les avantatges de complementar  la fabricació de cervesa amb la lectura de material que ajudés a ampliar els coneixements. Una llarga llista de webs, revistes i llibres de referència que poden donar un bon cop de mà als homebrewers més apassionats.

Llibres en castellà:

- "La cerveza artesanal", Albert Tintó, Francisco Sanchez, Jose Manuel Vidal i  Pablo Vijande.

Webs de referència en castellà i català:


Llibres en anglès:

- "Designing Great Beers", Ray Daniels
- "Radical Brewing", Randy Mosher
- "Brew like a monk" , Stan Hieronymous
- "Brewing with Wheat", Stan Hieronymous
- "Yeast" , Jamil Zainasheff
- "The Brewer's apprentice" Matt Allyn i Greg Koch

Revistes en anglès


Webs de referència en anglès:


Webs de proveïdors:


Software:

Engega el Beer Festival a la Cúpula de las Arenas de Barcelona

Sandra Vicente Barreira
Barcelona
Vista interior de la Cúpula de las Arenas// Sandra Vicente
El Beer Festival, la trobada cervesera més important d'Espanya, ha obert avui les seves portes a la cúpula del centre comercial las Arenas, de Barcelona. Després de l'edició anterior, celebrada al convent de Sant Agustí, aquest any s'ha apostat per ampliar l'espai de la celebració i l'han traslladada a la Cúpula de las Arenas.

Durant la tarda la participació ha sigut moderada, però força correcta tenint en compte que avui és divendres feiner. Tot i això, cap a les set del vespre, amb l'inici del cap de setmana, els assistents han anat creixent cada cop més; la cua que vorejava bon tros de la cúpula exterior evidenciava fins a quin punt pot ser bona la participació dels dos dies que resten de festival.

Una de les novetats d'aquest any ha estat la intenció de millorar la relació entre el cerveser i el client; ja no els trobem darrera dels tiradors, sinó barrejats entre els assistents del festival, tot encetant converses, fent-se conéixer, atenent els curiosos o aconsellant els més novells.

Cada dia es punxaran vora 50 cerveses diferents, tant de productors nacionals com internacionals, que es podran consultar a una guia del festival inclosa dins el pack inicial (got, 7 fitxes i guia). Allà s'hi poden veure els espais, els cervesers i els seus productes i una explicació bàsica de la cervesa artesana i les seves variants.... A banda de les interaccions que s'amaguen rere cada tast, aquells que ho han volgut avui han pogut gaudir d'una presentació sobre cervesa italiana, una xerrada sobre la influència i els beneficis de les xarxes, els llibres i internet en el procès cerveser i una sèrie de cates guiades.

El primer dels tres dies de Beer Festival ha deixat unes molt bones sensacions a l'esquena que s'espera s'incrementin durant el cap de setmana. Qui es decideixi a assistir-hi demà dissabte trobarà una nova gamma de cerveses i menjar per acompanyar-les, així com una sèrie de conferències entre les que destaquen la presentació del llibre de Jordi Expósito, xerrades sobre la Brewdog, la servesa a Flandes, o l'impacte econòmic i social d'aquesta beguda.  


Imatges: Sandra Vicente i Aïda Sanchez
Música: 'Bloody Mary' d'Ebri Knight

divendres, 8 de març del 2013

Birra 08: retrat del present, mirall al futur

Gabriel Ubieto 
Barcelona

Jaume Batlló a la fàbrica de Birra 08 // Sandra Vicente

La barcelonina Birra 08 constitueix sense voler-ho un retrat perfecte del món de la cervesa artesana a Catalunya. La seva fàbrica costa trobar-la, està situada al 156 de Llacuna, en un carrer peatonal i sense ni tan sols cartell a la porta. Al entrar transmet la sensació de provisionalitat, capses amuntegades i parets encara amb rastres de pintura sense assecar del tot. Cada dijous la fàbrica obre les seves portes a visites guiades per donar-se a conèixer, la d'ahir va ser a càrrec de Jaume Batlló.

Birra 08 va obrir al Setembre de 2010 i fa un mes que es troba en procés d'ampliació. Formada per Jordi Poblador, Jaume Batlló, Eva Llaràs (dona del Jordi) i el senyor Llaràs (pare de l'Eva), al març de 2012 es va constituir com a SL. Poblador i Batlló són els que porten el negoci i a través de 5 tandes de producció elaboren vora els 900 litres de cervesa artesana mensuals. Sense distribució oficial, Jordi Binefa i Cervesa Selecció són els principals encarregats de posar a l'abast del consumidor L'Eixample, La Clot i La Barceloneta.

Al igual que la resta del territori català, Birra 08 depèn de la importació de les principals matèries primeres per elaborar el seu producte. A través de Cerberus Artés, de Manresa, compren a l'exterior cereals, malta, llúpol i llevat. Jaume Batlló coincideix amb altres cervesers en que s'hauria d'avançar en termes de cooperació per compensar els costos que comporten aquestes deficiències.
Des de Birra 08 veuen el BeerFestival com a lloc de reunió per consolidar i materialitzar aquest esperit de cooperació en projectes reals. Un món, el cerveser, jove que ha d'evolucionar tant cap a la cooperació com cap a iniciatives de negoci intern complementaries: com les malteries, els netejadors d'ampolla...

Segons Batlló, un món "àgil" en termes de varietat, tot i que avui en dia potser hi ha un excés de "frikisme" per part d'algunes iniciatives. Birra 08 vol consolidar el seu projecte basat en tres varietats de cerveses que intenten perfeccionar amb el temps. El llúpol i la malta són les principals variables sobre les que pivotant les modificacions sobre el producte final. 
Alhora aquesta base es vol combinar amb una sèrie de productes temporals per donar aquest punt de novetat, tant al client com pel propi marge d'innovació del productor.

"Aquest frikisme ha d'evolucionar i donar lloc a una veritable cultura de la cervesa". S'ha de combatre el frikisme amb educació per no aclaparar al nouvingut amb cerveses de complexitats inassumibles. Les fires de cervesa artesana jugarien un paper molt important en aquest aspecte, segons Batlló.
"Les increïbles condicions materials del territori s'han vist frenades per una mentalitat poc ambiciosa. Amb el temps aquí es podria fer una cervesa molt millor que les tradicions germanes o belgues".

L'altre eix de millora és l'evolució tecnològica, tant per augmentar la producció com la qualitat del producte. I sobretot en aquesta línea s'està movent Birra 08.   
A l'abril els hi arriba equip nou, de capacitat per 1000 litres que permetrà multiplicar la producció final quasi per cinc. "Ordre i neteja" com a base d'un procés de producció escalonat, en set etapes, molt escrupolós. Segueixen un estil de producció que Batlló qualifica de "lliure, però més proper a l'alemany que a l'anglès".
Birra 08, al ser l'única productora de cervesa pròpiament de Barcelona ciutat, és la única que es veu obligada a tractar l'aigua.


Fermentadores de 400 i 200 litres // Sandra Vicente


Aquest abril hauran d'enfrontar una transició pel canvi d'equips que pot alterar les cerveses 08 fins que els productors es facin amb la maquinaria. "Conèixer la formula es tant important com la maquinaria" assegura Batlló. La graduació alcohòlica de les cerveses pujarà, en tant que el nou equip donarà més rendiment al procés. En el cas de La Clot i La Barceloneta es vol conservar l'actual graduació, però en Jordi Poblador contempla la idea d'aprofitar per donar-li més força en aquest sentit a L'Eixample.
"Fins ara no hem ampliat més el negoci per la nostra capacitat de producció. No hem volgut perdre clients i poder continuar abastant regularment els que ja tenim". Amb les remodelacions que estan duent a terme es veuen amb l'objectiu de continuar creixent, perquè "hi ha mercat". El màxim que s'han marcat és el que aconsegueixin rendibilitzar d'entre cinc o sis fermentadors.
    
La visió final que s'emporta el visitant de Birra 08 és molt diferent de l'inicial. Amb la passió que caracteritza aquest món cerveser, Jaume Batlló dibuixa sobre les parets, amb prou feines acabades de pintar, les imatges del Showroom en el que volen convertir la fàbrica. Un lloc on organitzar tasts, venir a prendre cervesa i fins i tot a aprendre i poder elaborar la teva pròpia, amb mil i una varietats. Un mirall al present i potser al futur de la cervesa artesana a Catalunya.  

Sergi Torres "La gent ha de saber què hi ha darrere d’una cervesa"


Sergi Torres de la Segarreta //Aïda Sanchez
Aïda Sanchez
Santa Coloma de Queralt

En un sector on la majoria són novells, la cervesera Segarreta pot presumir de comptar amb uns quants anys d’experiència. I una visita a la seva fàbrica, a Santa Coloma de Queralt, ens ajuda a apreciar-ho. Entre fermentadors i sacs de maltes, Sergi Torres, la meitat de la Segarreta ens explica les claus del seu negoci: qualitat i artesania. Tot sense oblidar una part importantíssima per la cervesa: la neteja. “Els cervesers som molt pulcres, és fàcil que es contamini la cervesa” diu mentre ens acosta uns peücs de plàstic pels peus. I ben calçats fem un cop d’ull al seu lloc de treball...

Quants tipus de cervesa teniu?
L’Apol·lo, que es una brown ale amb maltes caramel·litzades, que donen un gust com a torrefacte, a cafè. I la Tradicional, és una barreja entre una pale ale i una weisbier. A partir d’aquí fem variacions. També en tenim una més torradeta, gairebé com una negra, que de moment no la fem, l’hem deixat aparcada. No volem fer molts tipus de cervesa.

Preferiu la qualitat a la quantitat?
Sí, una miqueta el tema seria això. Ara estem en temes de fermentar en botes de fusta, que seria l’altre variable a la que voldríem entrar, però no crec que fem massa cosa més. No estem obsessionats en fer molts tipus de cervesa, moltes receptes, sinó poques, ben fetes i ja està. Buscar alguna cosa que a la gent li agradi.

Us vau guiar pel factor comercial a l’hora de fer les cerveses?
Ha coincidit que les que ens agraden a nosaltres són les que els agrada a la gent. Tampoc no hem fet moltes varietats com per dir quines es prefereixen. Tenim dues varietats i a la gent li agraden. No ho sé, no ho hem escollit conscientment.

Són cerveses per a tots els públics?
Si t’agrada molt la cervesa, ets un friki i t’agraden les cerveses així, te la beus, gaudeixes i hi trobes coses. I si no t’agrada la cervesa, ets de tipus pilsen com l’Estrella o la San Miguel, doncs també t’agradarà. No hi ha cap impediment, no són molt llupolades. Es dóna la casualitat aquesta, la cervesa que hem fet a la gent li agrada i és comercial, no és una cervesa per minories.

Us engrescaríeu a fer-ne pels que les volen més complexes?
Nosaltres partim de la base que fem cerveses que ens agradin a nosaltres. A mi m’agraden les cerveses llupolades però potser no tant com per fer-les.

Com veieu el boom de la cultura cervesera a Catalunya?
Continuarà creixent, no a aquest nivell, segurament s’estancarà. Ara hem pujat bastant el nivell, no sé els propers anys. A la gent li agrada, ho tasta i està claríssim, les fires són multitudinàries.

La novetat ha fet sorgir cerveseres massa amateurs?
Nosaltres fa molts anys que fem cervesa i ens han passat coses quan no érem una empresa, quan no teníem gastos i no havíem de pagar ni lloguers ni autònoms... Fèiem 80 litres i se’ns contaminava la cervesa i no passava res, la llençàvem. A mi això m’ha passat en un moment en que ho podia fer. Si ara em passes això, una producció no la podem llençar.

S’ha de ser conscient dels perills?
Si tens carregues, com el lloguer, i se’t contaminen unes quantes produccions, una de dos, pot ser que hagis de tancar perquè deuràs calers i t’entramparàs els dits o que hagis de servir cervesa en mal estat. També pot ser que hi hagi gent que no sàpiga que aquella cervesa està contaminada perquè no sap quins gustos tenen les cerveses que no estan bé i també la tregui al mercat. S’han donat casos.

De debó?
Aquestes coses passen i això pel gremi no és bo. A la llarga els que beuen cervesa faran la diferenciació entre bona cervesa i mala cervesa. No volem que qui hagi tastat una cervesa artesana dolenta pensi que tots som així. Hi ha gent que portem molts anys amb això. Espero que la gent sàpiga distingir això.

Aquest és un dels problemes de la cervesa artesana?
Sí, però n’hi ha d’altres.

Quins?
Saber qui fa la cervesa. Si té fàbrica pròpia o ho fa en la d’algú altre. L’esforç no és el mateix financerament. Crec que és una cosa que la gent hauria de saber. Quan et prens una cervesa saber qui fa aquest esforç i qui no, qui té una empresa darrere i porta tot el tema i té el desgast.

Canvia molt alhora de fer cervesa tot això?
No canvia la cervesa, pot ser tant bona una com l’altra. Però és diferent. No és el mateix que tu vagis a una empresa i et diguin et cobraré tant per litre. I vas fas la cervesa, vens un cop feta, l’embotellem, la pagues i la prens. És diferent això a aixecar-te al matí, anar a la gestoria, portar el tema d’alcohols...

Però molta gent fabrica en fàbriques d’altres. No creus que és una bona manera de reunir els diners per muntar una fàbrica?
Sí. Ho trobo fantàstic i crec que és un punt d’aprenentatge molt ben parit. Vas a casa d’algú, veus com té muntada la fàbrica i com fa la cervesa, després vas amb algú altre i veuràs com ho fa una altre gent. L’aprenentatge és brutal. Però has de tenir una imatge real.

No es diu?
Molt poca gent té la sinceritat de dir on fa la cervesa. Això a les etiquetes no es posa.  Es donen casos de gent que fica el registre sanitari del lloc on està fent la cervesa i l’adreça d’on s’estan fent la fàbrica. I ostres, tardaran anys a acabar la fàbrica! La gent ha de saber què hi ha darrere d’una cervesa.

Pep Andreu: "Crec que en un futur pròxim les cerveses catalanes poden ser als mercats d'EUA i Anglaterra"



Sandra Vicente
Barcelona

Els membres de la col·laboració, ensumant llúpol// Cervesa Marina
La Cervesa Marina va ser creada pels germans Kevin i Pep Andreu fruit d'una passió per la cervesa que data d'aproximadament 15 anys. O potser més, ja que com asseguren ells mateixos, és possible que la seva herència irlandesa els hagi determinat en aquest aspecte. Al 2012 es va incorporar a l'equip en Gregori Gonzàlez, però el mètode emprat no va canviar; una metodologia curosa basada en la pràctica de l'assaig/error per deixar ben lligades les seves creacions. Cervesa Marina es va anar consolidant poc a poc fins el punt que actualment estan treballant per posar en marxa la pròpia fàbrica, tot compaginant-ho amb l'organització del festival de la Birrasana. Però l'activitat cervesera dels de Blanes no es queda a Catalunya, sinó que fa poc que van tornar d'una col·laboració a Itàlia per preparar, juntament amb dos companys anglesos, la producció d'una edició limitada. Parlem amb Pep Andreu, que ens explica els inicis d'aquesta experiència:

La col·laboració, d'alguna manera la vam provocar nosaltres; a l'aniverasari de Zoombier, que es celebrava al Drunk Monk de Mataró, vam poder coincidir amb Bruno Carilli (Tocalmatto) i, entre cerveses i tertúlies, va sortir el nom de Gaza Presscot (Hopcraft), un amic que coincidia que teníem en comú. D'aquesta manera va sorgir la idea de fer una col·laboració a tres mans entre Toccalmatto, Hopcraft i Marina.

Així que us vau dirigir cap a Itàlia...

Efectivament, entre finals de gener i primers de febrer vam anar a Fidenza (Parma), on es troben les instal·lacions de Toccalmatto. Va ser un cap de setmana molt intens; després d'un viatge de 9 hores en furgoneta, ens vam posar a perfeccionar la recepta , un cop va estar ben definida, vam començar a produir-la.

Tot un cap de setmana dedicat a la producció d'aquesta cervesa?

I ara, a banda d'això, vam poder tastar les cerveses dels nostres amftrions, així com les de BQ Birra Artiginale de Qualità; també vam poder visitar el Festival de Cervesa Artesana "Birre de laMerla",  són tradicionalment els dies més freds de l'any, per això en aquest festival s'hi poden trobar cerveses d'alta graduació. Va ser un cap de setmana en que ens vam recórrer Itàlia, des de Parma a Milan passant per Alexandira ...El diumenge a primera hora vam tornar cap a casa amb els recors d'un cap de setmana inolvidable ple de noves amistads , cerveses i gastronomia local.

Quines diferències vàreu poder apreciar en el món cerveser entre Anglaterra, Itàlia i Catalunya?

D'entrada hem de tenir en compte que a Italia ja ens porten uns anys d'avantatge amb el tema de la cervesa artesana; allà el mercat ja està totalment establert i d'Anglaterra ni en parlem. Tot i això, bàsicament el procés és el mateix salvades les diferències de cada país i les pròpies de cada cerveser.

"Coco", Goyi, Kevin, Fernando i Pep a Toledo // Cervesa Marina 
Però aquí ens falta aquesta herència cervesera...
Exacte, de fet aquí a Catalunya estem en un procés de creixement accelerat de producció i productors; però desprès necessàriament vindrà la selecció natural i, amb ella, l'estabilització del mercat i les cerveseres.

Com és el perfil del cerveser en altres llocs d'Europa?

Els que nosaltres hem pogut conèixer són gent molt natural i molt assequible. Sobretot els caracteritzen les ganes de treballar, d'innovar, de conèixer altres cultures. No és tan diferent del perfil de cerveser que trobem aquí, o almenys no tan diferents de nosaltres.

Quina és la vostra filosofia a l'hora de fer cervesa?
Nosaltres som autodidactes; creiem que les coses s'han de fer a poc a poc , gràcies a l'assaig/error creiem que cada vegada estem fent millor cervesa. El que sempre hem tingut clar és que farem la cervesa que ens agradi beure. L'important és que nosaltres gaudim fent-la, prenent-la i, sobretot fent que la gent l'assaboreixi. I és que la cervesa és una beguda socialitzadora, captivadora, elaborada amb passió i afecte.

Partint d'aquesta base, quines característiques tindran les cerveses que heu produït?
La veritat és que aquesta serà la primera d'una sèrie de col·laboracions en les que anirem produint cerveses diferents.  No voldríem trair la confidencialitat de la resta dels col·laboradors desvetllant les característiques de la cervesa, és per això que haureu d'esperar fins al Birrasana per poder conèixer-la i tastar-la. Allà les presentarem i les posarem a l'abast del públic, però de totes maneres qui ens conegui ja es pot fer una lleugera idea de com serà la cervesa.

A l'hora de posar-se d'acord per realitzar un projecte comú és important conèixer les preferències de l'altre; es dóna, igual que aquí, la fama del llúpol americà?

Si , en aquest sentit no ens va costar gens posar-nos d'acord. Precisament el llúpol és un dels aspectes que tenim en comú amb els representants dels països amb els que hem col·laborat; jo diria que a tots ens caracteritza una passió pels llúpols americans, però també destacar els australians o neozelandesos.

En aquest sentit hi ha qui, com  RubénZurita (La Cerveteca), assegura que a la cervesa artesana catalana encara li queda per fer un "salt", en comparació a països com EUA o Anglaterra.

Com dèiem,  són païssos d’una tradició cervesera molt més arrelada a la cultura i als paladars de la gent. En canvi, el nostre mercat, els professionals i la cultura cervesera és molt jove. Evidentment que aquest tipus de països ens porten una avantatja molt important, però això no significa que aquí no estiguem fent bones cerveses; és més, crec que en un futur pròxim fins i tot les podríem trobar als mercats d'EUA i Anglaterra.

Per últim, parla'ns de la vostra pròxima col·laboració

El proper viatge que farem serà a Toledo. La nostra intenció al organitzar-lo ha estat repetir la col·laboració de l'any passat amb en Fernando de Domus i el seu equip. Però aquesta vegada hem elaborat la versió Ale de la “Pacific Lager” amb una sèrie de variacions que, al igual que l'elaborada a Itàlia, haureu d'esperar al Birrasana per conèixer.