La cervesa Sarita guanya el primer concurs de cerveses d'EJDL

Un mes i mig després del tancament del termini d'inscripció al 1r concurs de homebrewers d'El Jardín del Lúpulo el jurat ha decidit que Sarita, la IPA de 7,6% ABV elaborada per Clint Goodrich i finalista en la categoria d'estils britànics, ha estat la guanyadora absoluta.

En segona posició, i finalista en la categoria de cerveses d'origen belga, la Dubbel Wow, una Dubbel de 5,5%ABV feta per Mario Comín Clavijo. I en tercer lloc, i finalista en la categoria d'origen alemany, la

Mistkäferchen, una Weissbier de 5,5% ABV de Francisco Hidalgo. 

Pel que fa a les 2nes i 3res posicions dels diferents estils trobem que en els estils britànics el segon lloc ha estat per la Tragachicos de Gerardo García Ortín i la Mil Vuit-cents Noranta-nou (1899) d'Albert Pantaleón Boada.

Als estils d'origen belga el segon lloc ha estat per l'Antela Blanca 4 de Glenn Schippers i el tercer per la Trayuka Chimpance Abbey de Jon Sánchez-Guardamino.

En els estils alemanys el segon lloc ha estat per Evagenia de Francisco Torres Castillo i el tercer per 5 Dunkelweizen de Rafael Ledesma Viñas.

Igualment s'han entregat dos premis especials i que en un inici no estaven programats pel jurat: premi a la millor etiqueta per Conde Birrácula d'Almudena Martín Sánchez i premi a la millor cobertura per Benedictine Ale de Mikel Muñoz Andrés, pel seguiment realitzat al seu bloc del procés d'elaboració de la cervesa. L'organització ha destacat l'alt nivell de les vora 55 cerveses presentades, tres de les quals eren catalanes.

Via El Jardín del Lúpulo.

Jordi Binefa: "el problema de la cervesa artesana és que falta cooperació"

Sandra Vicente

Barcelona

Jordi Binefa// Sandra Vicente

En Jordi Binefa és un home que sempre ha tingut una gran passió per la cervesa. Treballava com a informàtic fins que el passat abril es va quedar a l'atur; va decidir agafar-se un temps i no prendre cap decisió fins acabat l'agost. Durant l'estiu va començar a assistir a fires de cervesa artesana amb més freqüència del que ho feia abans fins que, finalment, es va decidir per convertir la seva passió en la seva feina, tot obrint The Rollig Beer, una empresa de distribució. Un home que, com Albert Martínez (Maison Belge) va deixar de ser un simple consumidor i va fer el salt, però enlloc de ser darrera d'una barra, Jordi Binefa ha saltat darrera del volant.

Aquest és un món molt petit, si no m'equivoco hi ha moltes marques que es distribueixen les seves pròpies cerveses...

Sí, és difícil perquè les marques petites fan una sola producció i tenen temps d'anar a repartir, però si els funciona el negoci, augmentarà la demanda, i la producció i, per tant no tindran temps de distribuir-se. Aquí és on entro jo, de fet no conec ningú que faci distribució a nivell català.

Així que vas trobar un forat sense cobrir

Sí, és un món que és molt nou i encara queden coses sense solucionar, i el problema de la distribució era un d'ells. Abans, com t'he dit, la pròpia cervesa es buscava la vida per repartir la seva marca. La prova està en que cadascuna tenia una cartera de clients que, afortunadament, m'han traspassat a mi i això també em permet obrir mercat.

Amb qui treballes actualment?

Ara estic amb Popaire, Bleder, Ausesken, Cerberus, Moon, Reptilian, Fort...les distrbueixo per tota Catalunya, a Guadalajara, Madrid i Valladolid. De fora porto cerveses de Palència, Madrid, Toledo i Sòria.

Com veus l'acceptació de la cervesa catalana a la resta del país?

Trobo que està tenint una molt bona acollida, en reconeixen molt la qualitat i la varietat. En canvi, els problemes més grossos els estic tenint aquí amb les cerveses de fora; als clients  els costa prendre cerveses de Madrid, per exemple.

És per una qüestió de qualitat o d'ideologia?

Jo trobo que és un problema d'ideologia, sí. La qualitat no és pas tan diferent i, a més t'ho diuen, "no la vull perquè és espanyola". I aquí està el conflicte, no és que no les acceptin perquè siguin de fora, ja que a una cerveseria d'aquí pots trobar fàcilment Brewdog (Anglaterra) o Franziskanen (Alemanya); el problema és que són espanyoles.

Tens pensat expandir mercat i exportar internacionalment?

M'encantaria, però encara som massa nous. És massa d'hora per pensar-hi inclús.

De fet, tu fa res que vas començar (17 de gener) i ja tens magatzem, vehicle, cartera de clients...Parlàvem amb els d'As Cerveza, que han fet una inversió de 200.000 i després de més de mig any encara no estan operatius. Comparada amb això, la teva és una inversió relativament petita.

I tant! El cost més gran que he tingut ha estat la furgoneta; el magatzem és un traster de 20m²... Quan ho vaig tenir tot de seguida em vaig poder posar a treballar. Ni tan sols he hagut de barallar-me amb les llicències, perquè treballo amb gent que ja ho té tot en ordre. És un model de negoci que ens està funcionant molt bé; estem molt contents.

Creus que aquest món, que ara és tan petit, és compatible amb una escala més gran?

Podria ser-ho, clar, sempre i quan no pugéssim els preus. Jo amb els preus que tinc dels productors i del lloc final de venta em busco la vida, no es pot jugar a inflar el cost de la cervesa perquè ja és un dels grans problemes de l'artesania en general; té un preu que tira enrere al comprador. Si s'encareix hi haurà menys compres, per tant la producció serà més cara, i això farà continuar la pujada de preus...

Un gos que es mossega la cua...

Sí, però també podria ser al revés; si els preus fossin més barats les compres pujarien, etc...

En aquest sentit i ha un detall curiós; com pot ser que una cervesa d'importació belga sigui més barata que una cervesa catalana?

Doncs primer, per això que t'acabo de comentar ara. Segon, clar que hem de tenir en compte l'importació des de Bèlgica, però les matèries primes han de venir des de fora i això costa diners.

Pel que tenim entès, aquesta demanda de matèria prima no es demana en col·lectiu, sinó que cada productor demana la seva. És un problema de col·laboració, doncs?

Evidentment, i no només en qüestions de matèria. Per exemple també hi ha aquests problemes amb el tema de l'envasat; no hi ha una demanda comuna per les xapes, les ampolles, les etiquetes,...Cada productor demana les que ell necessita i les grans empreses (catalanes) per 1.000 xapes no t'encenen ni la màquina, ja en tenen prou de treballar amb Estrella, San Miguel...En canvi, els productors s'han d'anar a buscar aquests materials a fora, fet que encara puja més el preu.

I a què creus que és degut això?

Primer a una falta de visió de mercat per part de les empreses, però també falta de cooperació entre els cervesers.

Però per això no està el GECAN (Gremi d'Elaboradors de Cervesa Artesana Natural)?

Bé, no sé quina feina deuen fer a nivell de gremi, però del que és demandes conjuntes no se n'ocupen. 

Aquesta falta de cooperació no està deixant massa forats en el mercat?

I tant! Un d'ells, per exemple és la restauració. Els bars i restaurants no tenen cerveses artesanes, i si en tenen no es demanen. Això té dos causes; per una banda, la falta d'educació del paladar del públic i per l'altra, tornem al tema dels preus...

Parlant d'això, com veus el BBF? La majoria de cerveses catalanes que hi veurem han estat creades durant l'últim any. No penses que potser són marques massa novelles?

Jo trobo que no, pensa que molts d'ells venen d'anys d'experiència de Homebrewer. A més, el sistema del BBF funciona amb una compra mínima [packs de 5 a 10€ que es tradueixen en una sèrie de fitxes bescanviables per cervesa] i això et dóna possibilitat de tastar més cerveses i conéixer millor la varietat que tenim aquí a casa. I sempre que algú no ha quedat satisfet amb la cervesa que ha tastat, qualsevol dels entesos que rondem per allà, estem disposat a ajudar-lo. El BBF és un d'aquells llocs que desperten els beneficis socials de la cervesa.

La cervesa artesana conquereix un indret més de Catalunya

Algunes de les cerveses disponibles a Arenys de Mar // Sandra Vicente



Sandra Vicente Barreira

Arenys de Mar

Aquest divendres i dissabte, Arenys de Mar ha estat regat amb 10 de les millors cerveses artesanes de Catalunya. I no només cervesa; el clima ha condicionat molt l'assistència a l'esdeveniment.

La pluja de divendres, així com el fred i l'amenaça de neu del dissabte van fer que molts es quedessin a casa; i es que, tot i que acabés sortint el sol, com deien des d'As Cervesa, "ve més de gust una xocolata que una cervesa".

Tot i això, l'opinió dels productors és molt possitiva; han vist la Fira com una oportunitat de promoció de cara a una ciutat novella en cervesa artesana. I és que Arenys, que està entrant en una rutina de fira per setmana, encara no n'havia acollit cap sobre aquesta branca de l'artesania. Aquesta inexperiència es va notar sobretot en el tema dels preus: per consumir calia comprar un got que els productors omplenaven al preu que consideraven oportú, però el cost d'aquest got anava baixant a mesura que passaven les hores (arribar a baixar fins els 2 euros) degut a la poca predisposició dels assistents a consumir.

A banda d'això, cal destacar que la Fira es va organitzar al Centre Cultural Calisay, que en alguns moments es va arribar a quedar petit, però això no deixa de ser una bona senyal de cara a una segona edició.
Interior de la Fira (divendres) // Sandra Vicente

Com és freqüent en aquest tipus de fets, la presència d'embutits, formatges i altres menjars de fabricació artesana va ser destacable, sobretot a l'hora de dinar. Lligat a la iniciativa cada cop més acusada del maridatge, molts dels productors van oferir de manera gratuïta als consumidors els tasts que ells consideraven més adequats per les seves cerveses.

Dos dies plenament dedicats a la cata cervesa, potser fins i tot massa; des del punt de vista d'alguns assistents hi havia mancances d'altres tipus d'activitats. Molts dels que no van poder assistir divendres van trobar a faltar que les conferències sobre Homebrewer i les presentacions no es fessin dissabte. Aquesta opinió és compartida per alguns dels productors, que creuen que iniciar la Fira en dia laborable va provocar que divendres fos un dia més aviat fluix pel que fa a assistència. 




Tot i això, les valoracions finals han estat més que positives, reduint les entrebancades organitzatives a meres anècdotes solucionables de cara a l'any vinent.

Vídeo resum del segon dia de Fira de Cervesa Artesana a Arenys de Mar

Sandra Vicente Barreira
Arenys de Mar

Després de la jornada d'ahir, la Fira d'Arenys de Mar tanca les seves portes. Durant un dissabte en que el sol va acompanyar més, els assistents han pogut gaudir de bon menjar i cervesa artesans.
Si t'ho vas perdre, pots saber com va anar mirant el següent vídeo resum!

Pablo Vijande difon que és i com fer cervesa artesana a la fira d'Arenys de Mar

Pablo Vijande a la ponència sobre l'elaboració de cervesa artesana // Sandra Vicente

Gabriel Ubieto

Arenys de Mar

Pablo Vijande, mestre cerveser, ha realitzat una xerrada sobre la cervesa artesana i els mètodes d'elaboració d'aquesta en el primer dia de la fira d'Arenys de Mar. El ponent ha parlat tant de la historia de la beguda com del procés d'elaboració, en tant que " la cervesa està intrínsecament relacionada amb l'home".

El mestre cerveser ha elogiat la iniciativa d'en Martí Bargalló, ressaltant especialment l'aposta pel Homebrewing. Vessant del seu nou negoci molt important de cara a enfortir la vinculació de l'aficionat amb l'artesania cervesera. Vijande ha explicat com el concepte modern neix a Anglaterra, a causa de les altes taxes de l'alcohol davant una gran demanda dels consumidors, i els efectes dinamitzadors que aquestes tendències van generar.

També ha esmentat la referència que representa en aquests moments el model, consolidat des de fa 15 anys, d'Estats Units per l'incipient món cerveser català. La gran tendència actual del llúpol es deu en gran part a la importància que té aquest ingredient en la cervesa americana.

Pablo Vijandei Gabriel Ubieto, de Birra en Barril // Sandra Vicente

Vijande ha definit la cervesa com una beguda basada en la fermentació de cereals, en contraposició al vi o la sidra, que es basen en la fermentació de fruites. És en el cereals on pivota tot el procés d'elaboració, molt vinculat al llarg de la història a les condicions materials de les diferents regions del món. "La cervesa és obliqua, allà on hi havia pa, hi havia cervesa. El que nosaltres entenem com a tal és un concepte centreeuropeu". La diversitat de begudes que entren dins de la definició escapa de la típica pilsner. Són exemples el saque japonès o la chicha llatinoamericana.  

El mestre artesà ha explicat les diferencies entre les tres famílies cerveseres, les Lager, les Ale i les de fermentació espontània, determinades pel tipus de llevat. La primera l'ha descrit com la típica centreeuropea, el gènere més modern iniciat al segle XVI i que precisa d'una temperatura freda. La segona, la Ale, és el tipus més antic, pròpia de pobles mediterranis com els ibers o els egipcis i que aprofita una temperatura més equilibrada. Per últim, les de fermentació espontània destaquen per fer aquest procés en dos temps, molt conegudes les làmbiques de Bèlgica. 

Es tanca el termini d’inscripció a Catalunya del concurs Homebrewer del Jardín del Lúpulo

Sandra Vicente Barreira

Barcelona

Cartell del primer concurs Hombrewer d'El Jardín del Lúpulo

El bloc El Jardín del Lúpulo (EJDL) ha organitzar el seu primer concurs de Homebrewer (elaboració de cervesa casolana) per celebrar el seu primer aniversari. Es tracta d’un esdeveniment pensat per produccions a partir de receptes tot gra, d’estil completament lliure. La participació és oberta a tot l'estat i els catalans que han volgut participar han pogut presentar les seves produccions a través del bar barcelonès 2D2Dspuma fins el passat dia 11 de febrer.

El primer concurs Homebrewer del Jardín del Lúpulo està patrocinat pel Club Grandes Cervezas del Mundo i va dirigit a tots aquells aficionats sense caràcter comercial que produeixin fins un màxim de 50 litres. El guanyador o guanyadora del concurs, escollit pels autors del bloc EJDL i un jurat d’experts, serà guardonat amb un trofeu, un diploma, 12 cerveses internacionals, 2 gerres i un pack de llúpol americà.

Tot i que El Jardín del Lúpulo (Madrid) encara accepta receptes fins divendres 15 de febrer, aquells productors catalans que han volgut presentar-se, han pogut portar les seves candidates al bar 2D2Despuma a Barcelona. Des del local barcelonès s’han encarregat de transportar-les per un preu reduït. Aquestes facilitats es deuen al fet que “el moviment artesà és molt fort a Catalunya” i d’aquesta manera s’espera “augmentar la participació”, segons declaracions de Rodrigo Valdezate, editor del bloc EJDL.

El procés de cata serà a Madrid i, tot i que encara no se sap si l’entrega de premis serà “realitzable”, Valdezate diu que els guanyadors es resoldran en “qüestió de mesos”. Des del bloc asseguren  que les “cerveses casolanes no tenen res a envejar a les industrials ni a les artesanes”.

Jordi Expósito: "Fabricar la pròpia cervesa a casa és cada cop més freqüent"

El perfil del bevedor que es converteix en elaborador ha crescut considerablement en els últims anys

Sandra Vicente
Barcelona



Kit professional per elaborar cervesa casolana // CC

La producció de la cervesa artesanal a Catalunya no ha deixat de créixer des que al 2005 l'empresa Llúpols i Llevats S.L. fou la primera microcerveseria de casa nostra. En els últims 4 anys hi ha hagut una notable crescuda que s'ha notat tant en l'augment de marques, microcerveseries i fires, com en el nombre creixent d'aficionats que decideixen fabricar la seva pròpia cervesa a casa.

Però aquesta popularitat i augment de marques, no significa que sigui fàcil arribar a produir; "portem 4 mesos lidiant amb els requisits i impediments de l'Ajuntament i, si res no falla, encara ens en queden 4 més per poder obrir la microcerveseria" expliquen des d'AS cervesers. Però tots aquests handicaps no afecten a aquells que decideixen que, com a aficionats, volen preparar la seva pròpia beguda.

"Optar per la cervesa casolana és més que comprensible; un cop t'hi acostumes, perds el gust per la industrial" opina Jordi Binefa, aficionat i distribuïdor de cervesa artesana. Cada cop resulta més freqüent el perfil de bevedor que es converteix en elaborador i bona prova d'això són tots els cursos, concursos, webs i botigues que compten amb aquest nou tipus de cerveser.

És el cas, per exemple, de la BeerStore de Barcelona que, a més d'una selecció de cerveses artesanes, també ven kits d'elaboració, ja que "fabricar la pròpia cervesa a casa és cada cop més freqüent", afirma Jordi Expósito, propietari de l'anomenada botiga. "El perfil del comprador és molt ampli", per això, els kits van des del més simple - 25 litres per 80€- fins els més complets -50 litres per 270€-. El procés triga entre 15 i 20 dies, però "tot i que sigui llarg i car al principi, a la llarga val molt la pena", afirma Expósito.

Encara que aquest tipus de fabricació sigui a nivell d'aficionat, tampoc falten els concursos que enfronten les diferents creacions, com el primer certamen del Homebrewer, patrocinat pel bloc El Jardín del Lúpulo, que espera tenir una molt bona acollida i que tanca la inscripció el proper 15 de febrer.