Pablo Vijande difon que és i com fer cervesa artesana a la fira d'Arenys de Mar

Pablo Vijande a la ponència sobre l'elaboració de cervesa artesana // Sandra Vicente

Gabriel Ubieto

Arenys de Mar

Pablo Vijande, mestre cerveser, ha realitzat una xerrada sobre la cervesa artesana i els mètodes d'elaboració d'aquesta en el primer dia de la fira d'Arenys de Mar. El ponent ha parlat tant de la historia de la beguda com del procés d'elaboració, en tant que " la cervesa està intrínsecament relacionada amb l'home".

El mestre cerveser ha elogiat la iniciativa d'en Martí Bargalló, ressaltant especialment l'aposta pel Homebrewing. Vessant del seu nou negoci molt important de cara a enfortir la vinculació de l'aficionat amb l'artesania cervesera. Vijande ha explicat com el concepte modern neix a Anglaterra, a causa de les altes taxes de l'alcohol davant una gran demanda dels consumidors, i els efectes dinamitzadors que aquestes tendències van generar.

També ha esmentat la referència que representa en aquests moments el model, consolidat des de fa 15 anys, d'Estats Units per l'incipient món cerveser català. La gran tendència actual del llúpol es deu en gran part a la importància que té aquest ingredient en la cervesa americana.

Pablo Vijandei Gabriel Ubieto, de Birra en Barril // Sandra Vicente

Vijande ha definit la cervesa com una beguda basada en la fermentació de cereals, en contraposició al vi o la sidra, que es basen en la fermentació de fruites. És en el cereals on pivota tot el procés d'elaboració, molt vinculat al llarg de la història a les condicions materials de les diferents regions del món. "La cervesa és obliqua, allà on hi havia pa, hi havia cervesa. El que nosaltres entenem com a tal és un concepte centreeuropeu". La diversitat de begudes que entren dins de la definició escapa de la típica pilsner. Són exemples el saque japonès o la chicha llatinoamericana.  

El mestre artesà ha explicat les diferencies entre les tres famílies cerveseres, les Lager, les Ale i les de fermentació espontània, determinades pel tipus de llevat. La primera l'ha descrit com la típica centreeuropea, el gènere més modern iniciat al segle XVI i que precisa d'una temperatura freda. La segona, la Ale, és el tipus més antic, pròpia de pobles mediterranis com els ibers o els egipcis i que aprofita una temperatura més equilibrada. Per últim, les de fermentació espontània destaquen per fer aquest procés en dos temps, molt conegudes les làmbiques de Bèlgica.