divendres, 8 de març de 2013

Sergi Torres "La gent ha de saber què hi ha darrere d’una cervesa"


Sergi Torres de la Segarreta //Aïda Sanchez
Aïda Sanchez
Santa Coloma de Queralt

En un sector on la majoria són novells, la cervesera Segarreta pot presumir de comptar amb uns quants anys d’experiència. I una visita a la seva fàbrica, a Santa Coloma de Queralt, ens ajuda a apreciar-ho. Entre fermentadors i sacs de maltes, Sergi Torres, la meitat de la Segarreta ens explica les claus del seu negoci: qualitat i artesania. Tot sense oblidar una part importantíssima per la cervesa: la neteja. “Els cervesers som molt pulcres, és fàcil que es contamini la cervesa” diu mentre ens acosta uns peücs de plàstic pels peus. I ben calçats fem un cop d’ull al seu lloc de treball...

Quants tipus de cervesa teniu?
L’Apol·lo, que es una brown ale amb maltes caramel·litzades, que donen un gust com a torrefacte, a cafè. I la Tradicional, és una barreja entre una pale ale i una weisbier. A partir d’aquí fem variacions. També en tenim una més torradeta, gairebé com una negra, que de moment no la fem, l’hem deixat aparcada. No volem fer molts tipus de cervesa.

Preferiu la qualitat a la quantitat?
Sí, una miqueta el tema seria això. Ara estem en temes de fermentar en botes de fusta, que seria l’altre variable a la que voldríem entrar, però no crec que fem massa cosa més. No estem obsessionats en fer molts tipus de cervesa, moltes receptes, sinó poques, ben fetes i ja està. Buscar alguna cosa que a la gent li agradi.

Us vau guiar pel factor comercial a l’hora de fer les cerveses?
Ha coincidit que les que ens agraden a nosaltres són les que els agrada a la gent. Tampoc no hem fet moltes varietats com per dir quines es prefereixen. Tenim dues varietats i a la gent li agraden. No ho sé, no ho hem escollit conscientment.

Són cerveses per a tots els públics?
Si t’agrada molt la cervesa, ets un friki i t’agraden les cerveses així, te la beus, gaudeixes i hi trobes coses. I si no t’agrada la cervesa, ets de tipus pilsen com l’Estrella o la San Miguel, doncs també t’agradarà. No hi ha cap impediment, no són molt llupolades. Es dóna la casualitat aquesta, la cervesa que hem fet a la gent li agrada i és comercial, no és una cervesa per minories.

Us engrescaríeu a fer-ne pels que les volen més complexes?
Nosaltres partim de la base que fem cerveses que ens agradin a nosaltres. A mi m’agraden les cerveses llupolades però potser no tant com per fer-les.

Com veieu el boom de la cultura cervesera a Catalunya?
Continuarà creixent, no a aquest nivell, segurament s’estancarà. Ara hem pujat bastant el nivell, no sé els propers anys. A la gent li agrada, ho tasta i està claríssim, les fires són multitudinàries.

La novetat ha fet sorgir cerveseres massa amateurs?
Nosaltres fa molts anys que fem cervesa i ens han passat coses quan no érem una empresa, quan no teníem gastos i no havíem de pagar ni lloguers ni autònoms... Fèiem 80 litres i se’ns contaminava la cervesa i no passava res, la llençàvem. A mi això m’ha passat en un moment en que ho podia fer. Si ara em passes això, una producció no la podem llençar.

S’ha de ser conscient dels perills?
Si tens carregues, com el lloguer, i se’t contaminen unes quantes produccions, una de dos, pot ser que hagis de tancar perquè deuràs calers i t’entramparàs els dits o que hagis de servir cervesa en mal estat. També pot ser que hi hagi gent que no sàpiga que aquella cervesa està contaminada perquè no sap quins gustos tenen les cerveses que no estan bé i també la tregui al mercat. S’han donat casos.

De debó?
Aquestes coses passen i això pel gremi no és bo. A la llarga els que beuen cervesa faran la diferenciació entre bona cervesa i mala cervesa. No volem que qui hagi tastat una cervesa artesana dolenta pensi que tots som així. Hi ha gent que portem molts anys amb això. Espero que la gent sàpiga distingir això.

Aquest és un dels problemes de la cervesa artesana?
Sí, però n’hi ha d’altres.

Quins?
Saber qui fa la cervesa. Si té fàbrica pròpia o ho fa en la d’algú altre. L’esforç no és el mateix financerament. Crec que és una cosa que la gent hauria de saber. Quan et prens una cervesa saber qui fa aquest esforç i qui no, qui té una empresa darrere i porta tot el tema i té el desgast.

Canvia molt alhora de fer cervesa tot això?
No canvia la cervesa, pot ser tant bona una com l’altra. Però és diferent. No és el mateix que tu vagis a una empresa i et diguin et cobraré tant per litre. I vas fas la cervesa, vens un cop feta, l’embotellem, la pagues i la prens. És diferent això a aixecar-te al matí, anar a la gestoria, portar el tema d’alcohols...

Però molta gent fabrica en fàbriques d’altres. No creus que és una bona manera de reunir els diners per muntar una fàbrica?
Sí. Ho trobo fantàstic i crec que és un punt d’aprenentatge molt ben parit. Vas a casa d’algú, veus com té muntada la fàbrica i com fa la cervesa, després vas amb algú altre i veuràs com ho fa una altre gent. L’aprenentatge és brutal. Però has de tenir una imatge real.

No es diu?
Molt poca gent té la sinceritat de dir on fa la cervesa. Això a les etiquetes no es posa.  Es donen casos de gent que fica el registre sanitari del lloc on està fent la cervesa i l’adreça d’on s’estan fent la fàbrica. I ostres, tardaran anys a acabar la fàbrica! La gent ha de saber què hi ha darrere d’una cervesa.

Cap comentari:

Publica un comentari