Cervesa artesana a la Fira del Comerç al Carrer de Sants

Sandra Vicente Barreira
Barcelona

Pintxos i cervesa a la Fira del Comerç del
Carrer de Sants (Sandra Vicente)

El comerç del barri de Sants va sortir ahir dissabte al carrer per celebrar la Fira del Comerç; parades de botigues associades, mostres d'artesania catalana i diverses activitats com passejades en ase, exhibicions de la unitat canina de la Guàrdia Urbana, batucades o teatre de titelles van adornar ahir la Carretera de Sants.

Entre les mostres de comerç del barri cal destacar la presència d'una barra dedicada a la cervesa artesana com a representació de la Taverna el Racó de Sants. Amb motiu de la celebració del seu 25è aniversari van organitzar una col·laboració amb els organitzadors del Barcelona Beer Festival per aixecar una paradeta a l'alçada de les cotxeres de Sants.

A la barra es podien degustar, entre d'altres, les edicions especials del BBF: Hops&Hopes i la BBF-Llúpol, de Naparbier. Així mateix, es va comptar amb la presència de la Hof Ten Dormaal, Saint-Helene, El Oso y el Cuervo, Sagra, Freigest, Braustelle..

Tot plegat, acompanyat d'una bona sel·lecció de pintxos i música en directe per acabar de donar ambient al tast de la cervesa artesana a la Fira del Comerç del Carrer de Sants.

La cervesa Sarita guanya el primer concurs de cerveses d'EJDL

Un mes i mig després del tancament del termini d'inscripció al 1r concurs de homebrewers d'El Jardín del Lúpulo el jurat ha decidit que Sarita, la IPA de 7,6% ABV elaborada per Clint Goodrich i finalista en la categoria d'estils britànics, ha estat la guanyadora absoluta.

En segona posició, i finalista en la categoria de cerveses d'origen belga, la Dubbel Wow, una Dubbel de 5,5%ABV feta per Mario Comín Clavijo. I en tercer lloc, i finalista en la categoria d'origen alemany, la

Mistkäferchen, una Weissbier de 5,5% ABV de Francisco Hidalgo. 

Pel que fa a les 2nes i 3res posicions dels diferents estils trobem que en els estils britànics el segon lloc ha estat per la Tragachicos de Gerardo García Ortín i la Mil Vuit-cents Noranta-nou (1899) d'Albert Pantaleón Boada.

Als estils d'origen belga el segon lloc ha estat per l'Antela Blanca 4 de Glenn Schippers i el tercer per la Trayuka Chimpance Abbey de Jon Sánchez-Guardamino.

En els estils alemanys el segon lloc ha estat per Evagenia de Francisco Torres Castillo i el tercer per 5 Dunkelweizen de Rafael Ledesma Viñas.

Igualment s'han entregat dos premis especials i que en un inici no estaven programats pel jurat: premi a la millor etiqueta per Conde Birrácula d'Almudena Martín Sánchez i premi a la millor cobertura per Benedictine Ale de Mikel Muñoz Andrés, pel seguiment realitzat al seu bloc del procés d'elaboració de la cervesa. L'organització ha destacat l'alt nivell de les vora 55 cerveses presentades, tres de les quals eren catalanes.

Via El Jardín del Lúpulo.

Èxit irregular de la cervesa artesana a la segona Fira de Font Degusta

Gabriel Ubieto

Montornès del Vallès

2a edició de FONT DEGUSTA // Aïda Sanchez

La segona edició de la fira de Font Degusta de Montornès del Vallès (Vallès Oriental) tanca amb un acollida irregular de la cervesa artesana. Festival de degustació on la participació del públic s'ha vist condicionada per les vacances de Setmana Santa. El migdia va ser el punt àlgid en quan a consum de cervesa artesana, on es van poder tastar fins a vuit marques diferents: As Cervesa, Reptilian, Glops, la Vella Caravana, Hort del Barret, Cervesa sobre tot, La Pirata i Moon.

"Un bon dinar s'ha volgut acompanyar amb una bona cervesa", així associen l'èxit del migdia des de Hort del Barret. De cara a la tarda, el consum de cervesa s'ha solapat amb el de gintònics i demés combinats a càrrec dels comerciants locals. L'etiqueta de cervesa "local" ha beneficiat força a artesans com AS Cerveses, que presentaven la seva nova IPA, AS de Piques.  

"Migdia bé, marxem ara a la tarda. Ja se'ns ha acabat la feina aquí" comenten des de Reptilian. "Ja va anar així l'any passat, el que ve ens pensarem si tornem" reflexionen els de la cervesa del Vendrell després de desplaçar-se 90 kilòmetres per la fita. "Font Degusta és una fira de degustació, no hem volgut donar exclusivitat a res" declara des de l'organització Daniel Fabregant. A càrrec de l'associació de comerciants locals, amb l'objectiu de "dinamitzar el poble i les seves gents", de cara l'any que ve es proposen millorar per fer més compatible o evitar una competència directa entre begudes.

Les opinions del públic seguien la línea de veure la cervesa artesana com "massa cara", acostumats al perfil de les industrials. El criteri per seleccionar les cerveses participants, davant les diferents sol·licituds, ha volgut respectar "els cervesers de l'any passat, més la gent de Montornès, com As Cervesa o Hort del Barret, que ha tingut molta relació amb el poble" al·lega Fabregant.

Molt més que cervesa al Barcelona Beer Festival

Gabriel Ubieto i Sandra Vicente
Barcelona

Tres dies, 300 cerveses, més de 25.000 visitants, 1912 m²... Tot això són només dades, però el Barcelona Beer Festival va ser molt més que un cap de setmana de birra.

Milers de persones s'han reunit a Barcelona al voltant d'un únic punt: la cervesa artesana. Aquest, que és un món molt petit, té una energia i embranzida pròpia dels projectes joves. Durant el festival es van intercanviar idees, punts de vista i valoracions sobre com fer millorar aquest sector però això sí, sense deixar mai enrere la frescor i el bon ambient que es destil·la d'una conversa al voltant d'una gerra o una copa.

Imatges: Aïda Sanchez, Gabriel Ubieto i Sandra Vicente
Música: I'm a Rover (Ebri Knight)

Tercer dia del Barcelona Beer Festival: punt i final a una edició plena d'èxits

Aïda Sanchez
Barcelona

Després de litres i litres de cervesa, la segona edició del Barcelona Beer Festival ha tancat les seves portes. Un ambient relaxat i lliure de les aglomeracions i llargues cues de dissabte va acompanyar als assistents que van acostar-se a la cúpula de Las Arenas a tastar les últimes birres del cap de setmana. Més de les 25.000 persones inicialment previstes han visitat el festival, una xifra que possiblement s'ha vist incrementada per l'aparició al Telenotícies Migdia de dissabte a TV3.

L'últim dia del festival va acollir la presentació del llibre "Noves sensacions gastronòmiques" del restaurant el Racó d'En Cesc, un dels pioners en el maridatge de cerveses a Catalunya. I un altre projecte que està trepitjant amb força al món de la cervesa artesana, la Magic Rock Brewing, vinguda des del Regne Unit i escollida com la segona millor cerveseria novella l'any 2011.

Les diferents presentacions van anar acompanyades d'una informal taula rodona que va reunir aficionats, productors, distribuidors i blocaires per parlar del panorama cerveser acompanyats d'unes bones cerveses. Un bon sabor de boca per tancar una segona edició plena d'èxits.

Imatges de Sandra Vicente, Gabriel Ubieto i Aïda Sanchez
Música: Ebri Knight - Johnny Fiddle

El racó d’en Cesc obre lloc pel salt al maridatge amb la cervesa

Gabriel Ubieto

Barcelona

El Xef Toni Romero al BBF // Sandra Vicente

Que el maridatge és encara un terreny molt erme en termes de cervesa artesana és una realitat contrastada. Un dels pioners d’aquest reduït mercat, el restaurant el Racó d’en Cesc, ha presentat el seu llibre “Noves sensacions gastronòmiques” sobre la fusió de cervesa i menjar.  A càrrec del sommelier de no pas vi, sinó cervesa del Racó d’en Cesc, Edgar Rodríguez i el Xef Toni Romero.

Rodríguez veu com una de les claus del futur de la artesania passa per “potenciar el consum de cervesa a nivell de restauració”, seguint una filosofia de “producte proper”. La consolidació de la marca artesana serà també decisiva, per assegurar la complementació amb el menjar.

Llibre que conté un desglossament de 19 maridatges per 19 cerveses catalanes, on la nota del tast precedeix al plat. Tot un procés on les combinacions es basen en el “respecte”, que es reflexa en que la beguda no passi per sobre de l’àpat, ni viceversa. Dos anys de treball a base d’assaig-error.

Les instruccions a seguir sobre el maridatge i com fer un tast són els mitjans a través dels qual el racó d’en Cesc divulga la seva filosofia en vers cervesa i restauració. Sense obviar el rigor, “Noves sensacions gastronòmiques” aborda la relació d’aquesta beguda artesanal amb la salut amb l’assessorament i la participació d’un metge del  Centre Tecnològic de Salut i Nutrició de Catalunya. 

L’objectiu amb el que està elaborat el llibre és el de transmetre una idea-força per incentivar i guiar l’experiment del lector en vers les simbiosi que vulgui realitzar entre cervesa i menjar.

El Xef Toni Romero ha donat una pinzellada de les receptes del racó d’en Cesc amb un triple tast pels assistents. La primera cervesa presentada ha estat la cervesa commemorativa del 25 aniversari del restaurant, de caràcter suau, amb poc cos i consistència que es complementa amb un mix de tonyina i poma. Sensació fresca, adequada als aperitius, fins i tot pels menys introduïts en el món de la cervesa artesana.

La segona cervesa ha estat la Clot de Birra 08 acompanyada d’un steak tartar amb meló i galeta. Es contraresta el picant del segon amb l’amargor del primer.  Per últim, l’Atheus de les Clandestines fosa amb un tast de mel i mató amb gelat de toffee i galeta. Un sabor cremós, fresc i melós des del principi fins el final. 

Exemples que només donen un petit tast que busca deixar amb ganes de més i inocular aquesta idea-força per després experimentar sobre les varietats presentades per “Noves sensacions gastronòmiques”. Que això triomfi i es faci negoci amb el maridatge serà determinant pel futur del món de la cervesa artesana a Catalunya.

La Magic Rock, un diamant en brut

Sandra Vicente Barreira

Barcelona

Presentació oficial de la Magic Rock, al BBF// Gabriel Ubieto

"La propera sensació". Amb aquesta frase de tocs premonitoris qualifiquen des del BBF la Magic Rock Brewing, que avui ha fet la seva primera presentació oficial al país de la mà de Richard Burhouse. I no és per a menys; aquests anglesos que van donar les seves primeres passes cerveseres al 2011 van ser qualificats, només 6 mesos després del seu naixement, com la segona millor cerveseria novell per ratebeer.com. I és que Magic Rock és un dels noms que està sonant amb més força per les seva manera d'entendre la cervesa.

Tenint sempre presents les compatriotes Brewdog o Thornbridge, asseguren que la seva referència principal és la cervesa americana, caracteritzada per la forta presència de llúpol. Però no és tant el llúpol com el seu aroma. Segons Burhouse "les cerveses angleses i les americanes oloren igual perquè fem servir el mateix producte. La diferència és la intensitat". Arribar a aquest punt els va portar a experimentar amb llúpols d'arreu del món, a jugar amb els gustos i les graduacions. Tot plegat amb només una norma: "la cervesa ha de ser fresca. Amb més de vuit setmanes a l'esquena canvia, continua sent bona però ja és diferent".

Presentació oficial de la Magic Rock, al BBF// Gabriel Ubieto

La mateixa voluntat de perfecció que mostren amb el tractament del llúpol es pot llegir en qualsevol racó de la seva micro; "el disseny ens va suposar un problema, tots els que ens proposaven eren bons, però volíem estar segurs que ens representés. Havia de ser fort i modern, així com ho és la nostra cervesa". Aquesta modernitat i joventut es tradueix en un gran protagonisme de les xarxes socials enfocades cap a la cerca del feedback. "És més barat, ens estalviem la publicitat i contactem amb el públic, perquè la cervesa no ho és tot".

Però tampoc no pot faltar; per això van acompanyar la presentació amb una cata de la seva cervesa Cannonball, una IPA de 7.4º i 75 IBU. Però només amb aquestes dades ens emportaríem una impressió equivocada de la cervesa; el seu tast revela una beguda amable que amaga molt bé l'alcohol i l'amargor darrera d'una olor intensa. "Però no és per aquestes característiques que n'estem orgullosos, és per la drinking hability que desperta en el catador".

Aquests joves anglesos suposen una bafarada d'aire fresc per reinterpretar la cervesa, el món i la cultura que l'envolten. El nom Magic Rock prové de la Rockshop Wholesale, la joieria del pare de Burhouse (geòleg de professió) que ocupava el mateix espai en que avui s'aixeca la micro. "El nom també havia de retratar com som" explica Burhouse. Doncs sens dubte la persistència d'aquests cervesers es podria comparar amb la duresa dels diamants; tot i ser novells, ja es pot entreveure en la Magic Rock una brillantor que justifica que des del BBF els qualifiquéssin com la "propera sensació", com un diamant en brut.